Tanta feina per fer...

Aquesta setmana l’Estat ha aprovat la llei popularment anomenada del “només sí és si” o també del “no és no”, que posa negre sobre blanc un fet tan obvi com que les relacions sexuals només són legítimes si hi ha el consentiment de les dues parts, fins i tot en el cas d’una parella estable. Coincidint amb la difusió de la notícia, les dades més recents també constaten que, a mesura que les dones conquerim drets, insisteixo, ben obvis, també creix el negacionisme masclista. Manades (el substantiu no és gratuït en aquest context) de mascles embravits o dels anomenats incels (acrònim de cèlibes involuntaris en anglès), es fan forts a les xarxes i en tribunes ideològiques reivindicant el suposat dret masculí de practicar sexe i relegant les dones al paper de proveïdores de la seva satisfacció, des d’una misogínia de manual. La prova que cal continuar combatent aquests goril·les, amb la llei, ara, i amb educació des de ben petits, l’hem tinguda aquesta mateixa setmana amb l’episodi del col·legi major madrileny de ganàpies de casa bona insultant i amenaçant noies de la forma més barroera. Potser aquests ja no els salvarem per a la civilització, sobretot perquè hi ha qui els justifica, fins i tot des de certes institucions o partits polítics. Però per als que vindran s’ha de continuar fent feina, que encara en queda molta.