Raça humana
Un futur amb pals i pedres
La frase atribuïda a Einstein després dels horrors d’Hiroshima i Nagasaki: “No sé amb quines armes tindrà lloc la tercera guerra mundial, però la quarta serà amb pals i pedres.” S’entén que la tercera posarà fi a l’espècie humana tal com la coneixem, a la manera apocalíptica que infinitat de pel·lícules distòpiques ens estan avançant d’un temps ençà, amb zombis revifats d’una explosió atòmica perseguint amb famèlica voracitat supervivents incontaminats. Esperem no arribar a aquest nivell de destrucció, i si hi arribem fem-ho amb coneixement de causa que potser faci moure la ciutadania a manifestar-se per la seva vida i la vida del planeta en lloc de professar l’estremidor silenci dels anyells. El 2017 l’ONU va adoptar un tractat per prohibir per primera vegada les armes nuclears. El van signar 122 països, però els nou estats que disposen d’aquests artefactes ni tan sols van participar en les negociacions i són: EUA, Rússia, Regne Unit, França, Xina, Corea del Nord, Índia, Pakistan i Israel; els dos primers concentren el 90% de l’arsenal mundial a punt per atacar. Ara l’amenaça és sobre la taula, no sabem què pot passar, què es fa realment per evitar-ho i si tot depèn només d’un Putin desfermat. Sí, sabem que figures de la talla de Bertrand Russell i Albert Einstein van impulsar el 1957 una declaració sobre les armes nuclears que advertia del perill d’extermini de la raça humana per la pols i la pluja dels núvols reactius, i instava els governs un acord que permetés viure els ciutadans. Fem nostra la demanda abans que el futur torni al passat dels pals i les pedres.