Optimistes

Ser optimista redueix les possibilitats de tenir un atac de cor. Ho diu un estudi que la FEC, la Federació Espanyola del Cor, amb motiu del Dia Mundial del Cor, celebrat a finals de setembre, va presentar. I alerta de l’estreta relació entre la depressió i la salut cardiovascular. I la veritat és que encara que vulguem ser-ne, d’optimistes, de mirar el costat positiu dels temes, costa. És cert. És difícil. Sí que és veritat que sortim d’una pandèmia que, de fet, encara corre per aquí, i les conseqüències sobre la salut i l’economia s’arrosseguen; que de resultes de la guerra de Rússia contra Ucraïna ens ve a sobre una recessió econòmica amb els preus de tots els productes i serveis pels núvols i els sous igual de baixos que abans de la guerra i la pandèmia. Un panorama, doncs, que ens ha de provocar més angoixes, més angúnies, més maldecaps i més problemes. Que la situació política, catalana i espanyola, tampoc no és gens falaguera ni esperançadora. Ja veurem la municipal, aquesta primavera que vindrà. Creuem els dits i aguantem la respiració. I, mai més ben dit, farem el cor fort perquè no abaixarem els braços, perquè malgrat la realitat som tossuts, obstinadament mesells, i no deixarem que res ni ningú ens amargui l’existència. No em negaran que l’actitud ha de ser aquesta, perquè si no, anem ben arreglats. Per tant, malgrat tots els inconvenients i pals a les rodes, hi ha motius per ser optimistes? Vull pensar que sí i que cadascú de nosaltres hem de saber trobar els nostres, de motius, que ens facin, no ja sobreviure, sinó viure amb plenitud. I fer-ho amb ganes i conscients de cada moment, de cada gest. Que la vida és molt curta i no podem ni volem que ens amarguin l’existència ni anar regalant dies. Optimista ve del llatí optimus, el millor. Per tant, fem que cada dia sigui millor per a nosaltres i per als del nostre entorn. Només que ens féssim aquest propòsit i treballéssim per fer-lo realitat ja tindríem molt de guanyat.