De set en set
La màgia de la política
Quan es buida o es canvia el sentit de les paraules, amb més o menys habilitat retòrica, es pot arribar a enganyar. La cosa és més difícil quan es vol fer el mateix amb números. ERC, Junts i la CUP sumaven la representació del 52% dels votants. La CUP i Junts van retirar la confiança a Aragonès, i el govern actual recull la representació directa del 21%; però, en lloc de representar el 21% que li donen els seus 33 diputats, afirma que representa el 80% del país. No diu que voldria representar aquest 80%, cosa que seria legítima, sinó que afirma que ja representa aquest percentatge en oposició al percentatge real que els ha votat i que tothom els recorda. Segons els càlculs del nou govern, una resta fa una suma 52%-31%= 80%. Els que anys enrere blasmaven els que identificaven d’una manera excloent el país amb un partit, ara fan el mateix. A sobre es fa una doble operació d’apropiació, una de directa, com feia CiU, i una altra de sobreposada; així, sumen els sectors d’exlíders d’altres partits, com ara Campuzano (CDC), Nadal (PSC) i Ubasart (comuns), afegint fantasiosament la representació d’aquests sectors presents al Parlament i enfadats amb ERC al percentatge del partit del govern. És difícil fer una operació de maquillatge més burda per ocultar que estan en minoria. I potser també una operació contrària a l’eixamplament real si el que fan és irritar aquests sectors en lloc d’apropar-los. I dues observacions: una, és evident que es confonen no només aquestes persones amb els percentatges dels seus expartits, també es confonen els representants amb els votants. I dues, si ja s’afirma que són el 80%, vol dir que ja s’ha acabat el que anomenaven “eixamplar la base”? Visca la màgia política...