La trampa del masculí genèric

El dia a dia pot esdevenir incredulament sexista en ple segle XXI a Girona. Que quan s’han de fer unes obres a l’edifici de casa demanin per parlar amb el responsable del pis (i s’hagi de sobreentendre que no poden parlar-ne amb tu perquè ets una dona i aquests temes no els toques o tu no ets responsable de res); que demanis el compte al bar i li portin a l’home de la taula (perquè se sobresuposa que és ell qui pagarà); que en una classe de Pilates (on totes les alumnes som dones) la monitora demani si estem tots bé; i així un llarg etcètera fins que vas a comprar un trencaclosques per a una criatura i la botiguera et demana si és per a un nen o per a una nena. No has acabat el dia i ja t’ha explotat el cervell malgrat que moltes (i parlo en femení perquè m’estic referint a persones) segueixen pensant que no n’hi ha per tant, que el masclisme és cosa de l’oci nocturn i de portades de successos als mitjans de comunicació. D’altres intenten lluitar contra aquestes situacions i la gran majoria conviu amb el llenguatge sexista obviant la importància de les paraules.

Els mots contribueixen a construir l’ideari mental de les persones i, conseqüentment, també d’una societat lingüísticament més inclusiva. Assumir el masculí com a genèric no marcat és jugar al joc del sistema patriarcal en què vivim. No es tracta de fer malbé la llengua amb invents ni de desdoblar a tort i a dret, però empassar-nos la teoria del masculí genèric em sembla una trampa perillosa si el que pretenem és una societat on les dones siguem tractades com ens mereixem. No veig justificable ni necessari parlar de nens que juguen al parc quan el que estem descrivint és un col·lectiu de nenes i nens que podem perfectament anomenar mitjançant genèrics com ara criatures, mainada, quitxalla… Em resulta xocant que alguns centres educatius encara es dirigeixin a les famílies amb un “benvolguts pares”, i així una llista extensa d’exemples que no acabaríem i a través dels quals no estem fent res més que perpetuar rols i estereotips de gènere que no respecten les dones. Corregir aquest biaix lingüístic no és fàcil perquè hi hem crescut, però amb ganes una societat lingüísticament menys masclista és possible. Al capdavall, es tracta d’un peatge necessari per avançar també cap a una societat més justa i igualitària.