Quadern d’economia
FRANCESC CABANA
Les classes mitjanes
Els sociòlegs tradicionals distingeixen tres tipus de classes socials. La primera està formada per les classes altes, o sigui, aquelles que tenen un alt poder adquisitiu. La tercera està formada pels obrers, aquells que treballen depenent d’uns altres i que tenen un poder adquisitiu reduït. La segona o mitjana classe social està formada per les classes mitjanes; és a dir, aquelles intermèdies entre la classe alta i els obrers. Els botiguers, per exemple, i les classes professionals formen part d’aquestes classes mitjanes.
En l’actualitat i seguint l’evolució de les classes socials, veiem com les crisis i els daltabaixos econòmics no fan altra cosa que augmentar la classe alta, que cada dia es troba en una situació més privilegiada amb relació a les altres. La classe obrera es manté si fa o no fa en tendència a un creixement. Finalment, tenim les classes mitjanes, que tendeixen a reduir-se i a representar un percentatge més petit dintre de la societat. Aquest tema de la reducció gradual de les classes mitjanes és un dels problemes que més preocupen als sociòlegs i polítics d’avui dia, perquè les classes mitjanes representen l’estabilitat de la societat. La seva reducció –tant del seu poder adquisitiu com del seu paper– empobreix la societat i incrementa les diferències socials. Paral·lelament, no és bo que les classes altes, pel seu fort poder econòmic i influència política, es vagin allunyant cada vegada més de la resta, ja que creen unes desigualtats difícils de comprendre, que no són bones per al conjunt de la societat.
Les crisis recents han posat en evidència el que acabo de dir. Han afectat molt les classes mitjanes i obreres, mentre que les classes altes han trobat la manera –en general– de treure profit d’aquelles situacions que ensorren les classes mitjanes i deixen en una situació insuportable els obrers. Cal, com sigui, actuar de manera que les classes mitjanes es mantinguin en una posició sòlida i amb un poder adquisitiu sostingut. El seu pes social s’ha de mantenir dintre del conjunt o fins i tot augmentar, afavorint la classe obrera i restant influència a les classes altes.
A l’estat espanyol, les classes altes estan concentrades en primer lloc a Madrid, tot i que en trobem a tot arreu. Si Riudarenes, una població catalana de segon ordre, està qualificada com la segona en renda per càpita a nivell estatal –segons informava TV3–, no pot ser per altra raó que que tingui domiciliats dintre del seu municipi alguns representants de la classe alta, que la converteixen en un poble ric per sobre de tots els altres.
A Catalunya i al marge d’aquest cas extraordinari, no hi ha una gran quantitat de famílies que pertanyin a les classes altes. N’hi ha, però són desconegudes del gran públic, ja que els seus actius dineraris estan invertits en el sector immobiliari o en fons d’inversió que no acostumen a informar sobre els seus principals accionistes. Que Déu guardi les classes mitjanes i les enforteixi dintre el conjunt. Que les altes tendeixin a veure reduït el seu poder i que la classe obrera es trobi cada cop més en una situació econòmica de tranquil·litat i d’ingressos que li permeti viure dignament.