Pagueta

Escriure de la consulta que Junts va fer a les seves bases sobre si mantenir-se o abandonar el govern és un exercici que té un cert risc. La transcendència del fet, en diferents àmbits, no passa per alt a ningú. Precisament per això cal fer-ho. Dins la campanya hi va haver un element de discurs força clau que va ser tractat de manera errònia tant pels defensors del sí com pels del no: la pagueta. Terme emprat per definir el sou que perceben els qui formen part del govern. Els partidaris d’abandonar el govern van tenir encert a situar-ho com un argument definitiu per combatre qualsevol idea que defensés continuar governant. Els del sí no van tenir cap èxit a l’hora de defensar que la feina que fan ha de ser remunerada. Però, superat el curt termini que va beneficiar els del no, és un discurs que perjudica la posició institucional de Junts, en el seu conjunt, a llarg termini. Perquè reduir un sou públic a una despectiva pagueta implica corrupció. Menystenir la dignitat ètica de qualsevol retribució institucional és contradictori amb exigir presumpció d’innocència, posa en dubte la professionalitat dels servidors públics, devalua la feina que s’hi fa i n’allunya el talent. Que una part del partit usi el lema de la pagueta és un error. Com també és un error que l’altra part no hagi sigut capaç de sortir a combatre aquest discurs. Si era per estratègia, malament. Si era per por, malament. Si era per acomplexament, pitjor. El que es paga a la Generalitat, per més autonòmica que sigui, i a tots els seus ens i organismes oficials, que són molts i segons quins citem algú es podria ofendre, són sous. Sovint massa baixos per la responsabilitat que comporten. Fet que no impedeix que gent amb talent s’hi impliqui, perquè servir el país des de les institucions és un honor, o fins i tot abandoni carreres professionals més ben remunerades per la il·lusió de participar de l’obra col·lectiva de construir la nació. Pagueta?