No ho entendríem

Ja podem fer conya del desgavell polític que impera al Regne Unit, les intrigues shakespearianes i la capacitat dels tories d’esbudellar-se tots sols, que a Catalunya no anem pas endarrerits. També nosaltres en sabem un niu, de lluites intestines i de malbaratar majories parlamentàries. A Liz Truss, la primera ministra britànica, els mercats li han esmenat la plana de dalt a baix i l’han obligat a reescriure un projecte de pressupostos que anava contra tota la lògica del moment, abaixant els impostos –sobretot a les rendes més altes– quan no toca. A Catalunya també perillen els comptes, encara que, en aquest cas, per motius ben diferents. El govern d’ERC, ara en minoria, intentarà buscar suports per tirar-los endavant i, si no els troba, el president Aragonès ha obert la porta a prorrogar-los sense que l’escut social que incorporen, diu, quedi afectat. Difícil de defensar tenint en compte que els nous pressupostos preveuen un augment de 3.000 milions d’euros en despesa social i que, atenció!, 1 de cada 4 catalans viuen en risc d’exclusió. Es poden fer totes les consideracions que es vulguin, però si els números s’acaben prorrogant, jo em quedo amb el que ha dit Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector: “La gent no ho entendríem.”