El ‘hooligan’ il·lustrat

Molt abans que Neymar es convertís en una estrella del futbol, un empresari dels supermercats de nom Delcir Sonda va apostar per ell, després de veure’l des del seu barco jugant en una pista dura i envoltada de reixes. Per evitar que amb 14 anys se n’anés al Madrid, va oferir uns diners a Neymar, que va pagar Sonda. Per entendre’ns, el senyor dels súpers va comprar el 40% del noi. Total, que quan el Barça va fitxar el jugador, el magnat esperava cobrar la seva inversió, però està segur que els dos clubs el van enganyar per pagar-li menys. Ho va portar als tribunals i demana un dineral, però, sobretot, està dolgut perquè el futbolista del PSG diu ara que no el coneix, amb el fart de menjar pizzes junts que s’havien fet.

Això és el que es jutja a l’Audiència de Barcelona, on hem vist que el jutge va avançar la declaració al jugador i el brasiler ja ha pogut tornar a París i a preparar el mundial de Qatar. Al magistrat José Manuel del Amo se l’ha criticat per suposat tracte de favor i pels seus comentaris futbolers. Certament, sobta. Però he arribat a la conclusió que sembla fora de lloc perquè al poder judicial li interessa l’escenografia de la por. Però que fer justícia no ha d’estar renyit ni amb el sentit comú, ni amb ser comprensiu, ni amb un to amable, ni amb algun comentari desenfadat. Així que per simpatia sobrevinguda, m’he interessat pel jutge. I no em sembla casual que el hooligan il·lustrat sigui un dels pocs que escriuen sentències en català. Però, atenció, la gràcia és que és nascut i format a Madrid, va arribar als anys vuitanta als jutjats de Manresa com a secretari judicial, va opositar a jutge i va ocupar plaça a Berga i després a Manresa; va ser premiat el 2013 pel seu ús del català i ara és el president de la secció sisena de l’Audiència de Barcelona. “Soc en un servei públic i el català és una llengua cooficial”, ha dit. Que el convidin a la llotja, per l’amor de Déu.