La Catalunya pobra

Arriba entre el soroll que encara ressona de la trencadissa de la marxa de Junts per Catalunya del govern compartit amb ERC. És la crida de la Taula d’Entitats del Tercer Sector que alerta de la situació que es viu al país: a Catalunya augmenta la pobresa. Coincidint amb el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa, el dilluns 17 d’octubre, van avisar que el panorama és pitjor que el provocat per la crisi del 2008, ja que les persones amb menys ingressos ara també han de fer front a la inflació i l’escalada dels preus de l’energia i a causa de la guerra a Ucraïna. Gairebé dos milions de persones són en risc de pobresa i exclusió social i, d’aquestes, quasi 700.000 pateixen pobresa severa. Parlem de més d’una quarta part de la població catalana amenaçada de pobresa i de les conseqüències sobre la salut física i mental que comporta. Les xifres s’engreixen i els perfils s’ampliem. Tenir feina, treballant totes les hores, per exemple, ja no és garantia d’arribar a final de mes per mantenir-se un mateix o la família. Davant del que defineixen com un panorama desolador, la Taula d’Entitats del Tercer Sector insta a “anar per feina” amb un prec: que s’aprovi el pressupost per al 2023. A l’inici de la negociació d’uns comptes que ja s’albira d’alta complexitat, farien bé tots els partits sense excepció d’escoltar la petició de les organitzacions que diàriament lluiten contra la pobresa, posant cara i ajudant en primera instància les persones que la pateixen. Perquè a l’ara tan citada Catalunya sencera hi ha una Catalunya pobra. I necessita respostes amb urgència.