Una superestrena

Si a qualsevol racó de Catalunya vols saber l’edat d’un adult, posa-li a davant un pastís d’aniversari; si canta l’Anys i anys no falla, pertany a la generació del Club Súper 3.

Quan es va crear aquest canal revolucionari a TV3 érem nens o preadolescents, i vam créixer formant una comunitat invisible de cançons i referents, units pel Tomàtic, el Petri i el Son Goku, i per l’element de cohesió més potent que pot tenir qualsevol comunitat: una llengua. Després van venir noves generacions i nous personatges que ja no feien servir telèfons de fil ni faxos, i els infants seguien tenint audiovisual de qualitat en català amb valors com la diversitat i el respecte. Fins que l’audiència va precipitar-se pendent avall perquè, per molt que s’hi esforcés la magnífica Família dels Súpers, el consum televisiu va canviar de dalt a baix. Ja no n’hi havia prou de renovar personatges sinó que s’havia de construir una proposta multiplataforma que s’adaptés a la nova manera com els infants i adolescents consumeixen audiovisual. I ens hi jugàvem molt, ja no només els referents compartits de la generació dels nostres fills, sinó la supervivència del català.

Aquesta setmana coneixíem les dades d’audiència dels primers dies del nou SX3: en una setmana ha tingut més d’1,2 milions de reproduccions de vídeo, ha batut rècords d’audiència en directe per internet i d’usuaris únics a l’aplicació. El repte era majúscul, l’aposta era ambiciosa i el resultat, magnífic. Els nostres fills tornen a mirar la televisió en català. El Capità Enciam deia que els petits canvis són poderosos, però els canvis grans, com aquest que acaba de fer la CCMA, encara ho són més.