La dona del vestit rosa

No és un vestit rosa. És el vestit rosa. L’estilisme més personal de la primera dama, que la va definir per sempre més però també va definir la història. És un rosa sinònim de feminitat i de felicitat de revista, propi del Camelot que representaven, però també de la tragèdia. És un Chanel de tweed del 1961, de color de gelat de gerds, que es complementa amb un capell com el que portaven les hostesses d’avió de l’època i Doris Day en les pel·lícules amb Rock Hudson. El vestit rosa es va tacar de sang quan el cap de Kennedy, amb l’impacte de la bala mortal, va precipitar-se a la seva falda. Era a Dallas el 22 de novembre del 1963, just d’aquí a un mes farà 59 anys. En el documental Primeras Damas , que dimarts va emetre La 2, vaig descobrir un altre vestit rosa, abans del de Dallas. Era el que Jackie duia, balder, ideal per passejar per Hyannis Port, quan anava a l’hospital a parir un tercer fill que moriria al cap de poques hores. L’última cosa que la dona del vestit rosa va fer abans de marxar de la Casa Blanca és escriure una carta a Nikita Khrusxov. Quan van coincidir a Viena, el líder soviètic es va mostrar encisat per la joia del capitalisme. “Mentre els grans homes coneixen la necessitat d’autocontrol i moderació, els petits es mouen sovint per la por i l’orgull”, li va recordar la dona de rosa, pensant en un món sempre a punt d’esclatar per l’aire.