El voraviu
La Serret ni s’ho va pensar
Va dir sí al mateix moment i deu dies després no sap el pressupost que remena
Em corseca una pregunta. Té algun significat especial o lectura induïda el fet que deu dies després del seu nomenament al capdavant del Departament d’Acció Exterior la consellera Meritxell Serret respongui a la periodista Gemma Nierga que li sembla que té un pressupost de tres-cents milions d’euros però que no l’hi pot assegurar perquè fan modificacions? La Nierga, que tenia feta la feina de documentació, li diu que a ella n’hi consten noranta-quatre i la Serret riu i gira full per tornar a la lliçó apresa. L’únic escenari pressupostari que contemplen és la responsabilitat que Junts, la CUP i ECP tenen amb la ciutadania i esperen que hi votin a favor. De fet, tota l’entrevista és un rosari de contestes tòpiques i fugides d’estudi que la periodista posa en evidència una vegada i una altra. Què hi vas a fer, a l’era, si no t’has preparat mínimament per a la pols? Com pot ser que després de deu dies la consellera no sàpiga quin pressupost té el departament? Repeteixo. Té algun significat especial o lectura induïda? És encara el jet-lag del viatge al despatx de Llarena? És la temença que arribi la inhabilitació abans que la desjudicialització? Meritxell Serret explica que quan Aragonès li va trucar per oferir-li el càrrec no s’ho va ni pensar. Ben fet. És el que en les organitzacions militaritzades es demana als soldats, obediència cega. Però encara que el valor se’ls suposa, s’espera que sàpiguen marcar el pas quan toca desfilada.