Kosovo: la lògica del 90%

L'Ana Alba, enviada especial de l'AVUI a Pristina, fa sumari aquest diumenge de la història de Kosovo, el trànsit de disputes, dominacions i resistències que va culminar virulentament en el tràgic context del segle XX. Sota administració de l'ONU des del 1999, Kosovo ha perfilat la seva segregació de Sèrbia amb la validació de la majoria d'Estats rellevants de la comunitat internacional, amb l'excepció de la Rússia de Putin i de Belgrad.

Acompanya la crònica, titulada Una terra cobejada, una infografia amb dades geogràfiques, demogràfiques i econòmiques. 2 milions d'habitants, 50% d'atur, majoria gairebé unànime de població kosovar. La cita del paràgraf final rubrica el text d'Alba: "No es pot decidir el destí dels territoris basant-se en la història. La realitat és que el 90% de la població de Kosovo vol la sobirania i això és suficient". La cita és del periodista, politòleg, sociòleg i intel·lectual albanès Shkelzen Maliq.

En la confusió de les relacions internacionals en què vivim, commocionats per la violència nòmada del terrorisme global, i perquè l'imaginari col·lectiu europeu encara està escarmentat per la sagnia del segle XX (i del XIX, el XVIII, el XVII…), l'expectativa d'una segregació pacífica de Kosovo genera incredulitat perquè ens hem acostumat a desconfiar del que sembla lògic. En aquest cas, la lògica de les paraules de Maliq. La lògica d'un 90%.