Madrid, sense compliments

Madrid no té simpaties entre els catalans que estimen el seu país. Madrid concentra el poder del centralisme polític i econòmic i això fa que perdi totes les simpaties. El centralisme ve de lluny, però es va accentuar i concretar amb l’arribada de la dictadura franquista.

Un exemple que pot ser significatiu. El meu sogre, que era d’un catalanisme indiscutible, acostumava a cantussejar trossos de la sarsuela Doña Francisquita, d’Amadeu Vives, nascut a Collbató. Abans de la Guerra Civil, aquest costum estava força estès. La sarsuela era ben vista pels catalans, fos quina fos la seva manera de pensar. Aleshores no hi havia la manera de pensar que tenim avui amb relació a la capital de l’Estat. Les curses de toros també eren apreciades entre nosaltres i tots coneixíem bé els noms Manolete, Arruza, Chamaco, Cabré i d’altres.

La pregunta que em faig és, com seria si Madrid no hagués estat la capital d’un estat centralista?

Per començar, Madrid no seria la capital industrial de l’Estat. Sense ser la seu del govern i de les principals institucions espanyoles; sense comptar amb la llotja de Florentino Pérez, a l’estadi Santiago Bernabéu; sense disposar d’uns restaurants i d’uns camps de golf on es troben les grans autoritats del país, etc., la indústria espanyola estaria situada sobretot en ciutats que tinguin port: València, Almeria, Cadis, la Corunya, Gijón o Bilbao. Una indústria necessita un port marítim on arriben les matèries primeres i s’exporten les manufacturades.

Cap de les capitals europees té una situació similar a la de Madrid i en la seva majoria disposen de port marítim o fluvial. Anar fins a Madrid suposa uns quants centenars de quilòmetres que no caldria fer.

Actualment, com és ben sabut, Madrid és també la capital industrial i financera de l’Estat, tot i que ni CaixaBank ni el Sabadell van gosar traspassar-hi el seu domicili social.

Madrid, en canvi, continuaria essent la capital comercial de l’Estat. En aquest cas, la seva situació és favorable al moviment dels productes manufacturats. Des de Madrid es pot crear una xarxa comercial de primera categoria. Aquests exemples posen en evidència que Madrid és una capital econòmica artificial en una bona part i que si es manté és gràcies a un centralisme que afavoreix totes les empreses que hi tenen no tan sols el domicili social, sinó també la base industrial.

Madrid és una capital única dintre del conjunt europeu. Sobretot si es té en compte que l’Estat espanyol disposa de centenars de quilòmetres de costa. Una altra cosa seria si no en disposés i s’hagués d’espavilar, com és el cas de Txèquia o Eslovàquia, entre d’altres. L’únic aspecte en què Barcelona fa la competència a Madrid és precisament la força del seu port, que no va rebre ni un duro de l’Estat durant la seva construcció, i d’uns tres-cents quilòmetres de costa que atreuen molt turisme.

Com va dir el rei Carles I al seu fill Felip II: “Si vols conservar el teu imperi, estableix la capital a Barcelona; si el vols eixamplar, posa-la a Lisboa; si el vols perdre, posa-la a Madrid.”