Quioscos reals

A poc a poc, anem vivint les jubilacions de molts quiosquers. Tots sabem que sense ells, els diaris de paper s’acabaran. Llegir-lo a la pantalla de plàstic, evidentment no és el mateix. També, potser, sense ni saber-ho, la gent que sovint ens trobem en aquestes botigues, els tenim una estima en comú. Tots diem que quina sort que encara puguem comprar un diari en paper! Algunes persones he vist que del diari en diuen “el mentider”, però el curiós del cas és que sovint són allà per comprar-ne un de nou! Si per casualitat necessites informació cultural o del que sigui, segur que trobaràs ajuda immediata i estan oberts quasi tots els dies de l’any! Tampoc falten els ànims que ens donen quan de tant en tant fem alguna aposta a la loteria. Trobarem molt a faltar aquests llocs emblemàtics de qualsevol poble o ciutat. Alguns encara sort que sembla que no restaran tancats definitivament perquè busquen la manera de continuar, com és en el cas de Llançà. Almenys intenten que aquesta llum diària de llegir els fulls de paper continuï. Res a veure amb llegir-ho a través d’un vulgar mòbil. Ara que sereu jubilats com jo, ser client d’aquests indrets farà que entengueu el que acabo d’escriure.