Dones que diuen que no

La Jamila s’emociona davant la càmera i els que són darrere també mentre graven la seva història de tenaç resistència a un casament pactat pels pares contra la seva voluntat, una història que ara no desvelarem perquè d’aquí a pocs mesos arribarà al cinema. Jamila, Maria, Aya i Amy són les protagonistes principals del llargmetratge No, no vull (produit per Vértigo Films), que la directora Belén Santos està rodant a Barcelona, Salt i Girona sobre la terrible pràctica dels matrimonis forçats i la tasca pionera de l’associació Valentes i Acompanyades per la seva erradicació. És molt positiu recollir el testimoni d’aquestes joves que narren de primera mà l’enorme patiment i solitud íntima que afronta qui es rebel·la contra la decisió familiar sent adolescent o molt jove i entra en un conflicte sense treva que sovint la porta a trencar relacions i fugir de casa i d’un destí marcat; aviat és dit! Positiu i necessari perquè amb el seu coratge i amb els seus “aquí caic i aquí m’aixeco”, malgrat les coaccions de l’entorn, el temor de llançar-se al buit i amb l’extraordinària força que les empeny cap a una vida lliure, ens ajuden a prendre consciència sobre l’autèntica naturalesa d’una tradició masclista present arreu del món, també a Catalunya. Dissabte es va enregistrar una escena de la pel·lícula a la Marfà de Girona i més de cent persones hi van assistir per expressar el seu suport a les valentes que obren camí, a aquestes dones que diuen que no, que és la manera de dir que sí a una societat sense discriminacions ni violències amb la qual tots ens hem de comprometre.