opinió
La resistència té un límit
Apareixen els primers neguits i crits d’alerta amb el nou Trueta. L’actual mala maror política i la crisi econòmica abonen una tendència que ja és massa habitual en l’obra pública, com és la d’incomplir terminis. Però en el cas del centre hospitalari de referència de les comarques gironines, en què el retard acumulat ja es pot comptar en anys –o fins i tot en dècades–, la temença de més demores suposa un problema greu. Els integrants de l’Observatori del Campus de Salut de Girona, veus més que acreditades i amb un coneixement profund del sector, han fet un primer avís amb relació als tràmits que estan encallats –com la compra d’alguns terrenys a Salt– i les conseqüències si no es preveu una primera partida en el proper pressupost de la Generalitat. Que ho expressin públicament i en els termes que ho han fet no és arbitrari ni fortuït. La radiografia que fan sobre l’evolució del projecte i, també, de les necessitats de l’actual Trueta, no és massa optimista. I no estem davant una crítica partidista, sinó d’una apreciació d’experts que no s’ha de menystenir.
La resposta que segurament donarà la Generalitat és més que previsible: no cal posar la bena abans de la ferida i, ara per ara, no s’ha incomplert res. I és així. Ara per ara, no. Tampoc es pot dir, però, que el terreny sigui planer. Els entrebancs urbanístics i polítics comencen a fer piló. I són més que justificats els neguits i els crits d’alerta. Cal evitar que el projecte del nou Trueta se sumi a la llista de greuges eterns amb les comarques gironines –en el qual el top ten el té, per majoria indiscutible, l’Estat–. Cal buscar els recursos i les aliances necessàries per tirar-lo endavant. Cal sumar i no restar. I amb això em refereixo, també, a la llaminera temptació d’utilitzar aquest projecte com a arma llancívola en l’actual batalla política. No és el moment ni de recriminacions ni de buscar culpables. No és el moment d’embrancar-se en debats estèrils sinó de treballar per l’autèntica prioritat, que no hi ha cap dubte que tothom comparteix: la necessitat imperiosa d’un campus de salut de primer nivell a la demarcació i tenir-lo en marxa al més aviat possible. L’actual Trueta, apedaçat per tots costats, resisteix dignament i ha tingut una resposta excel·lent en un període tan complicat com ha estat el de la pandèmia de la covid. Però la resistència té un límit.