El PP torpedina el debat sobre la sedició
El PP està disposat a tot per preservar la identitat més rància de l’Estat espanyol i si el mitjà per aconseguir-ho erosiona la Catalunya ‘sediciosa’, oli en un llum. Núñez Feijóo amenaça de desdir-se de l’acord per renovar el poder judicial si el PSOE accedeix a donar curs a una reivindicació dels seus socis de govern, Unides Podem, i de l’independentisme: retocar el Codi Penal per homologar el delicte de sedició als estàndards europeus. La pressió del PP està sent efectiva perquè l’exigència del PSOE perquè ERC admeti que en l’1-O hi va haver delicte és inacceptable, un element clar de bloqueig. El PP no afluixarà perquè només hi veu guanys: d’una banda, aparcar la revisió de la sedició i, de l’altra, fer trontollar l’aprovació del pressupost de l’Estat si ERC no el vota. Res de nou sota el sol en un estat controlat pel pensament reaccionari, obstinat a mantenir Espanya com una anomalia a Occident. Una d’aquestes discordances és el delicte de sedició, amb unes penes desproporcionades. La posició de partida de Pedro Sánchez és rebaixar la forquilla de les condemnes aproximadament a la meitat, mentre que ERC vol deixar-les per sota dels dos anys perquè no impliqui entrar a la presó si no es tenen antecedents. Pel seu costat, Junts i la CUP aposten per la derogació. ERC se la juga, tant perquè els efectes del 2017 encara són presents com perquè un aval a una sedició reformada però amb condemnes de presó se li podria girar en contra en un hipotètic futur: “Ho tornarem a fer.”
L’aliança entre la dreta política i mediàtica i el poder judicial espanyols s’allunya tant del cor de la UE que la interpretació que fan del Codi Penal esdevé un motiu sòlid per defensar l’eliminació de la sedició, un tipus penal que, amb aquest nom o un altre de similar, és present en la majoria d’ordenaments jurídics d’Europa. El problema no és el Codi Penal, sinó qui i com l’interpreta i l’aplica. Qui ha posat interès a objectivar els fets sap que l’octubre del 2017 a Catalunya no hi va haver sedició perquè els únics que van fer ús de la força van ser policies i guàrdies civils. Com a màxim hi va haver desobediència.