Els pins i Beatriu
“Mon cor estima un arbre, més vell que l’olivera, / més poderós que el roure, més verd que el taronger, / conserva de ses fulles l’eterna primavera / i lluita amb les ventades que atupen la ribera, / com un gegant guerrer”, va escriure el poeta Costa i Llobera, referint-se al pi de Formentor.
Baltasar Porcel va descriure així un paisatge de Mallorca: “D’ocells n’hi ha a borbolls, de la cadernera al pardal monòton, i es remouen entre el fullatge dels pins”. Mariàngela Vilallonga considerava el pi “rialler, ingenu, feliç i jove”.
Sota d’un pi, damunt l’herba fresca, amb l’espasa i l’olifant al costat, va morir el paladí Rotllà, com explica la Chanson de Roland. I digueren que tenia forma de pi el núvol que sorgí del Vesuvi quan, al 79 dC, entrà el volcà en l’erupció que destruí Pompeia i Herculà. Com també tenia la mateixa forma l’esclat de la bomba atòmica damunt les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki, l’any 1945.
Amb l’olivera i el xiprer, el pi forma la trilogia típica dels arbres mediterranis. A l’ombra dels pins creixen els bolets tardorals anomenats rovellons i pinetells, molt ben valorats per tothom arreu. Voleu una imatge més íntima que la blavor de la mar vista entre els pins? Pinedes, n’hi ha moltes vora la costa de Llançà, el Port de la Selva i Cadaqués; és a dir, a casa nostra, amb la brancada arrodonida d’un verd acollidor.
Voleu res més alegre que una bella noia vestida de verd i per fons un riu del mateix color? Doncs de Josep Pla, a Cartes d’Itàlia, parlant de Florència i del Ponte Vecchio: “Trèiem el cap per la finestra i vèiem els arcs del pont reflectits a l’aigua clara. Pensàvem que, a quatre passes dels nostres dolors, Beatriu s’havia aparegut al Dant: Sopra candido vel, cinta d’oliva, / donna m’aparve sotto verde manto”...
El gallec Álvaro Cunqueiro també en parlà: “Beatriz tuvo que morir el año 1290... Quien fuese Beatriz fue una de las luces más hermosas cuyas alas se hayan posado en los ojos y en el corazón del hombre.” Ella morí jove, als vint-i-tres anys, i jeu al sepulcre de Santa Margharita dei Cerchi. Verd, el color dels pins, de l’esperança i de la formosa i dolça Beatriu.
