‘Cutror’

El de Joana Masdeu ha estat un dels noms de la setmana. Un àlies darrere del qual s’amaga una figura espectral, però que té la magnitud de sintetitzar en si mateixa dues de les grans rèmores de la política actual. L’una seria la graponeria que exhibeixen certs actors que la practiquen, i molt singularment la cort que els sol rodejar. Una circumstància –i aquí ve l’altre mal– que en el cas que ens ocupa s’ha vist amplificada per un ús maldestre d’una joguina potencialment tòxica com són les xarxes socials. Pels qui no n’estiguin al cas, un resum telegràfic. Tot arrenca amb la intimidació que el diputat de Junts Francesc de Dalmases va fer a una periodista que va fer les preguntes que tocava a Laura Borràs. Un episodi oprobiós que s’ha anat embolicant vertiginosament amb els dies i que ha tingut el seu colofó esperpèntic amb la irrupció a Twitter de la tal Joana Masdeu, una suposada informadora que s’ha dedicat a proclamar poc menys que la innocència de De Dalmases i que, amb la més elemental de les comprovacions, s’ha descobert que era un compte fals creat, suposadament, pel cercle més proper a Borràs. Ni fet expressament es podia ser més sapastre. Però les coses, a vegades, no passen perquè sí. Són una conseqüència. Des de ja fa un temps, la política s’ha posat en mans d’amateurs, personatges la principal o única credencial dels quals és ser hiperventilats de la causa o el seu líder, que només mesuren en termes de bons o dolents, i amb una capacitat justeta per a l’autocrítica. I hauria de ser el contrari. Rodejar-se de professionals amb currículum, sense hipoteques de partit, discrets, que defugin l’adulació i que tinguin l’autoritat per contradir el polític que els té en nòmina i dir-los, per exemple, que el victimisme no sol ser una bona estratègia. Tropa que, en definitiva, faci bé la seva feina, la cobri i ja em trucaràs per al següent encàrrec. Aquests són els escuders realment valuosos. Perquè mai de la vida, mai, se’ls ocorreria parlar en nom de Joana Masdeu des del seu mòbil particular.