Pedaços i dèficits energètics europeus
La guerra d’Ucraïna i la batalla energètica engegada per Putin ha qüestionat força polítiques europees, però sobretot ha generat molta tensió en la gestió energètica de la Unió Europea. L’hivern és a tocar i els estats europeus han hagut d’aplicar mesures d’estalvi energètic, reducció de la demanda i ajut als consumidors que mai no s’havien plantejat. Els compromisos dels estats a reduir la despesa energètica semblen obligats i relativament assequibles d’assumir, perquè fins i tot en l’economia domèstica més bàsica ja s’apliquen. Però els mateixos estats van adonar-se a finals de l’estiu que l’estalvi resultaria testimonial respecte del gran problema que ja es va manifestar: el preu de l’energia, tant el gas com l’electricitat, generats pel sistema de càlcul que la mateixa Unió Europea va fixar anys enrere i que ara dispara les tarifes. L’augment de preus de l’energia ha enlairat la inflació a tot el continent fins a les dues xifres arreu, amb increments que no es patien des de feia dècades. Per aquest motiu, estats i Comissió Europa intenten frenar l’escalada de preus, entre altres mesures, amb facilitats per al pagament per als vulnerables o nous impostos sobre els beneficis desorbitats de les energètiques. Les mesures s’endevinen insuficients per a aquest hivern, quan la demanda creixi i el sistema de pagar l’electricitat al preu més alt possible n’incrementi els rebuts de milions de consumidors. Europa no s’ha posat d’acord a canviar aquest sistema tarifari i només ha permès excepcions com la ibèrica per calcular el preu del gas.
La dependència energètica europea exterior i alhora la feblesa de subministrament o de capacitat de garantir-lo s’han posat en evidència més que mai. Ara tot són presses per connectar en xarxa els estats per fer-los menys vulnerables i dependents de l’energia russa. Mentrestant, cal comprar energia més cara a països amb qui abans no es comercialitzava per l’escassa credibilitat democràtica o respecte pels drets humans, o s’ajornen polítiques internes de substitució de les energies més contaminants per les renovables.