Puigdemont, l’obstacle

És de suposar que a hores d’ara tothom té molt clar que a la mesa de diàleg no es negociarà res del que es va dir que s’havia de negociar per aspirar a resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol. Bàsicament perquè, a Espanya i als seus governants del color que siguin, ja els està bé que el tal conflicte es resolgui com s’ha fet sempre, és a dir sense miraments, amb porres, condemnes i repressió a discreció. I és de suposar també que no li quedin dubtes a ningú que la proclamada estratègia del retrobament de Pedro Sánchez, i del govern més progressista de la història que encapçala, no és altra cosa que una fórmula ensucrada del retorn al vell corral autonòmic i a l’entranyable bonrotllisme entre dominant i dominat. No hi ha res més a parlar; ni amnistia, ni autodeterminació, ni referèndums pactats, de la mateixa manera que abans tampoc s’havia pogut parlar ni de federalismes simètrics o asimètrics ni tan sols d’Estatuts d’Autonomia aprovats, referendats i amb firma reial. Altra cosa és que al govern de Pedro Sánchez de portes endins li agradi marcar distàncies amb el bifachito (actualització del trifachito amb la descomposició de Ciudadanos) i de portes enfora li agradi aparèixer més sensible a les recomanacions dels socis de la UE, a les crítiques de les Nacions Unides i el Consell d’Europa o a la realitat que descriuen les sentències de la justícia europea. De tot això va la pretesa desjudicialització del conflicte, la predisposició a reformar el delicte de sedició i l’interès soterrat del govern espanyol de facilitar el retorn a Catalunya del president Puigdemont, de la resta de consellers i de la secretària general d’ERC, Marta Rovira. Perquè, d’això tampoc no hi ha cap dubte, el president a l’exili és l’obstacle per enterrar la manifestació democràtica de l’1-O, el referèndum atacat i reprimit, el cop d’estat autoritari del 155, la repressió, el judici polític i l’amenaça que la justícia europea pugui acabar esmenant el relat alternatiu que pretén imposar Espanya per sobre dels fets i de la gent que els va viure i protagonitzar.