‘Muy mucho español’

És un clàssic. Quan el pati de la canalla política està esverat per la proximitat d’unes eleccions, comencen a sortir promeses de nous museus com bolets. Tots acostumen a tenir un perfum comú: són poc originals en els continguts, grandiloqüents en els contenidors i la gran majoria, per sort, no van més enllà del paper. El darrer invent l’acaba de proposar el PP: el Museo Nacional de la Historia de España, al Palau de Foment, l’actual seu del Ministeri d’Agricultura. Però com és possible que no se’ls hagués acudit fins ara? Com a esquer per pescar vots rancis és infal·lible. “Espanya és una de les nacions més importants del món, orgullosa de la seva història, que ha de mostrar al món. El Museo Nacional de Historia de España permetrà accedir al coneixement científic de la nostra història a través dels treballs, investigacions i estudis fets per nombrosos i prestigiosos historiadors”, proclama el PP en l’esborrany. Ja saliven, oi? Doncs esperin, que hi ha bonus track: explicarà “la contribució d’Espanya a Amèrica amb la grandiosa empresa de la hispanitat, mostrant la veritat fàctica de la història davant les llegendes negres que els últims anys s’estan difonent”. El què dèiem: gens original, grandiloqüent i que, què s’hi juguen?, acabarà en res.