Desplegar la llei catalana del vi

En sintonia amb la puixança del sector del vi a Catalunya, la Generalitat va aprovar el 2020 una llei de la vitivinicultura que regula paràmetres com ara les autoritzacions de plantació i replantació, els sistemes de garantia i control, la protecció d’origen, la regulació dels vins sense DO, la potenciació de l’enoturisme o l’adaptació als efectes del canvi climàtic. El seu primer principi bàsic: afavorir i fomentar la qualitat dels vins. Tanmateix, malgrat haver transcorregut dos anys i mig, la llei en qüestió no compta amb reglaments que en concretin l’aplicació. Un dels terrenys en què aquesta mancança es posa en relleu és en la definició de les diferents categories d’actors del sector. Es tracta d’un aspecte de rellevància ja que hauria de fer transparent davant del comprador qui és, quina “matrícula professional” i com aconsegueix el vi (inclosos els escumosos) aquell que els posa a la venda a la botiga, al supermercat, al restaurant o a internet. En absència d’una categorització oficial, algunes DO catalanes han cobert aquest buit amb criteris propis (per exemple la DO Montsant i la DO Catalunya). La DO cava ha tret la categoria “elaborador integral”, Corpinnat defensa una figura semblant a la del “récoltant manipulant” francès. A grans trets, en el mercat hi ha viticultors elaboradors (vi a partir de vinyes pròpies), vinificadors elaboradors (compren raïm), negociants (compren vi) i marquistes (fan vi de marca per a tercers). Però això ho hauria d’establir i regular algú amb autoritat. Quan es posarà les piles la Generalitat en aquest àmbit? Falten idees? Falta autoritat? Cal classificació per producte o per empresa? El que es decideixi ha de ser únic i d’aplicació general, tenint presents l’interès general i l’esperit de la llei. Si no és per a coses com aquestes, de què serveix dictar una llei?