El Barça, només un club

I... quan acaba el vídeo, Gerard Piqué s’oblida del “visca Catalunya!”.

Es nota que falta alguna cosa, que es tracta d’un final escapçat perquè, de fet, els dos visques tenen una llarga tradició i acostumen a pronunciar-se consecutivament, com un lema en què els dos subjectes són complementaris.

El vídeo de comiat de Gerard Piqué està pensat al mil·límetre, és d’una emocionalitat molt ben calculada per un bon equip de màrqueting, així que, de cop, ens hem adonat que Catalunya és un concepte que ja no suma, ni tan sols per a un personatge que no ha amagat mai una actitud prou catalanista per fer-se veure en alguna de les grans manifestacions independentistes. Amb els seus fills, per cert.

Em costa de creure que aquest “visca Catalunya” absent no hagi estat discutit, a fons, per l’equip assessor de Gerard Piqué. I això encara fa més decebedor aquest missatge que està pensat per influir en la massa social del barcelonisme. Piqué és un personatge inquiet, no és un simple futbolista. I ha expressat més d’un cop ambicions futures dins del club, fins al punt de plantejar-se la hipòtesi explícita de la presidència del Barça. Per això sobta tant aquesta neutralitat nacional, del tot aliena a la història centenària del club. Com si el més convenient fóra situar-se, simultàniament, dins del barcelonisme i fora del catalanisme.

El fet objectiu és que Gerard Piqué s’acomiada de l’afició del Barça amb un vídeo que podria fer-se exactament igual amb una estrella del Real Madrid que vingui del planter. Barcelonisme que tapa i substitueix el catalanisme.

Piqué ha estat sempre un jugador compromès amb el país i fa temps, al principi de la seva carrera professional, ni tan sols defugia que el fotografiessin amb l’estelada. Per això és ben significatiu que sigui ell qui s’acomiadi del que, vist el vídeo, acaba essent només un club.