Musk fa venir fàstics

Digueu-me llirista. Digueu-me ingenu, confiat, càndid, crèdul o passerell. No soc d’assenyalar, anatematitzar ni marcar ningú, però trobo molt i molt persona non grata aquest multimilionari il·luminat que es diu Elon Musk i que es fa el simpàtic (o el pena) entrant amb un lavabo a les oficines de l’empresa que acaba de comprar per 44.000 milions de dòlars. Per més innovador que siguin ell, les seves empreses i els productes que fabriquen i venen. Per més fortuna que hagi fet. Per més que aposti per noves tecnologies. Com diu la cançó de Serrat, entre aquest tipus i jo hi ha alguna cosa personal. Provaré que tot el que faci pudor a ell deixi, més d’hora que tard, d’anar associat a res que faci pudor a Joan Vall Clara. Com més lluny millor, i sobretot si m’ha de representar algun dispendi. No trobo prou repòs en la indiferència per tota la mala llet i l’agror que posa amb els treballadors. Militaré en el boicot a Musk sempre que pugui –aquest tipus em fa venir fàstics–. Per indesitjable. La perspectiva que entri un cap així a l’empresa quasi et deu fer agrair que t’acomiadi en el primer paquet. Una cosa, com deia l’àvia Neus, és que quan llogues el cul no seguis quan vulguis. Això s’entén i té un sentit. Com pots arribar a entendre i donar per bo que qui paga mana. Aquest paio és mala gent. I el pitjor és que respon a un patró del gran magnat del segle XXI. Format. Genial. Fet a si mateix. Insensible com una pedra tosca.