Opinió

Tribuna

Doncs no, no anem bé...

“ Espanya, avui, continua sent un sistema econòmic i polític feudal de reis, senyors i vassalls en què els darrers suporten tot l’esforç fiscal sense rebre pràcticament res a canvi

Doncs no, per molt que el govern espa­nyol digui que l’eco­no­mia espa­nyola va bé, no va bé. I, com a con­seqüència, la cata­lana tam­poc. Ho noten els con­su­mi­dors; les empre­ses –grans, mit­ja­nes, peti­tes i micro i els milers d’aquesta raça fus­ti­gada per la gràcia divina cone­guda com a autònoms–; els “bene­fi­ci­a­ris” dels ser­veis públics i, en gene­ral, tot­hom que viu en aquest estat i que no forma part de l’1% més ric de la població o no és fun­ci­o­nari públic o polític amb pol­trona i salari garan­tit. Fins i tot ho saben els polítics que són a l’opo­sició en molts muni­ci­pis que s’han de con­for­mar amb cobrar les die­tes per assistències a plens i poca cosa més.

Tenim un estat sobre­en­deu­tat que gasta i gasta sense con­trol. Les xifres són demo­li­do­res. El deute públic espa­nyol el 2007 era de 384.662 mili­ons d’euros i a l’abril d’enguany ja superava els 1,445 bili­ons d’euros, cosa que con­ver­teix l’Estat espa­nyol en el quart més endeu­tat de la Unió Euro­pea per dar­rere de Grècia, Itàlia i Por­tu­gal. Espa­nya deu més del 117% del PIB i cada dia genera 150 mili­ons d’euros de deute. Cada ciu­tadà del Regne d’Espa­nya deu sense haver fet res uns 30.000 euros. Dels pres­su­pos­tos gene­rals de l’Estat, la par­tida per pagar deute puja al 6,57% del total, més de 30.000 mili­ons d’euros. Un cost que crei­xerà a mesura que el Banc Cen­tral Euro­peu aug­menti els tipus d’interès per fre­nar la inflació.

En això dels números sem­pre ajuda fer com­pa­ra­ci­ons. En els pres­su­pos­tos gene­rals de 2023, la des­pesa pre­vista en infra­es­truc­tu­res és de 12.635 mili­ons; la d’inves­ti­gació, inno­vació i desen­vo­lu­pa­ment és de 16.328 mili­ons; la d’edu­cació és de 5.354 mili­ons, i la de cul­tura, de 1.804 mili­ons d’euros. Sem­pre ens poden dir que hi ha una gran part de les com­petències en algu­nes d’aques­tes matèries que estan trans­fe­ri­des a les comu­ni­tats autònomes i que, per tant, a edu­cació, sani­tat i cul­tura les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques inver­tei­xen molts més recur­sos, però el cert és que el deute se’ns menja vius. Això no treu que l’estat tin­gui una par­tida d’inversió directa per a 2023 de 12.317 mili­ons d’euros en defensa, cosa que repre­senta un crei­xe­ment del 26% res­pecte de l’exer­cici ante­rior. És pre­o­cu­pant que es gasti gai­rebé el mateix en arma­ment que en infra­es­truc­tu­res o en inves­ti­gació.

Espa­nya no és un país que s’esti­gui pre­pa­rant per créixer i gene­rar més acti­vi­tat econòmica. Es maqui­llen els números de l’atur gràcies a dues coses: l’engreix de l’estruc­tura pública i la semàntica. Es creen noves pla­ces de fun­ci­o­na­ris, cosa que enca­reix el cost de l’admi­nis­tració sense que hi hagi una demos­tració que aquesta des­pesa ser­veix per fer-la més efi­ci­ent. Els ciu­ta­dans no estan més ben ate­sos, ni l’admi­nis­tració és més àgil. D’altra banda, la cre­ació de la figura del “fix dis­con­tinu” és una autèntica aixe­cada de camisa. Un “fix dis­con­tinu” és una per­sona que no tre­ba­lla tot l’any perquè la seva feina en molts casos és esta­ci­o­nal. L’Estat els defi­neix com a “deman­dants de feina ocu­pats”, un autèntic oxímoron! El que és greu del cas, com explica molt bé l’eco­no­mista Marc Vidal, és que aques­tes per­so­nes si han tre­ba­llat més d’un any cobren l’atur, però si no han acu­mu­lat el temps neces­sari per rebre la pres­tació no cons­ten enlloc.

La majo­ria d’eco­no­mis­tes coin­ci­dei­xen que la pro­duc­ti­vi­tat espa­nyola és molt baixa i aler­ten que no és sos­te­ni­ble una eco­no­mia basada en el sec­tor ser­veis i que se suporta sobre sec­tors tan volàtils com el turisme. Tenim mà d’obra poc qua­li­fi­cada que podrà ser subs­tituïda fàcil­ment en el sec­tor indus­trial quan esclati el procés de robo­tit­zació; no s’inver­teix el que cal­dria en la for­mació pro­fes­si­o­nal dual i això pro­voca que ens man­quin fus­ters, pale­tes, lam­pis­tes i mecànics ben pre­pa­rats, però també per­so­nes tre­ba­lla­do­res en l’àmbit vin­cu­lat a les noves tec­no­lo­gies; no s’inver­teix en inno­vació i sense avenç tec­nològic no hi ha com­pe­ti­ti­vi­tat; ens man­quen pro­fes­si­o­nals sani­ta­ris...

La ceguesa és tal (i tan inex­pli­ca­ble sense pen­sar que es vol una soci­e­tat depen­dent del sub­sidi públic) que no hi ha incen­tius fis­cals ni a la con­trac­tació ni a la cre­ació d’empre­ses. No es fa res que per­meti a la ciu­ta­da­nia ser econòmica­ment autònoma. Hi ha un afany recap­ta­tori que cas­tiga l’empre­ne­do­ria i no per­met sego­nes opor­tu­ni­tats. Espa­nya, avui, con­ti­nua sent un sis­tema econòmic i polític feu­dal de reis, senyors i vas­salls, on els dar­rers supor­ten tot l’esforç fis­cal sense rebre pràcti­ca­ment res a canvi. Ens han tret els gri­llons de les mans i els peus, però no per això som lliu­res.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia