Keep calm
Poder i ser
Aquests dies que els que remenen les cireres al món tornen a fer veure que els importa el planeta, el clima, el desgel alarmant de les glaceres, l’augment de la temperatura global o el creixement del nivell del mar, he recuperat dues frases d’un dels últims llibres que he llegit, traduït per Oriol Valls. És d’un autor senegalès, Mohamed Mbougar Sarr, titulat La memòria més secreta dels homes, publicat per MésLlibres. A part d’un homenatge al poder de la literatura a partir de la recerca d’un llibre maleït i d’un autor misteriós, ofereix la mirada d’aquest jove escriptor per intentar superar l’encarament entre Àfrica i Occident. I justament el continent africà és el que més pateix les conseqüències del canvi climàtic. Per això l’enorme veritat que atresoren aquest parell de reflexions que fa Mbougar Sarr. Quan considera que “la vida no és res més que l’espai que separa el pot del ser.” Apliqueu aquest pensament a qualsevol parcel·la del nostre dia a dia i en veureu la seva transcendència. Ens escarrassem a viure la nostra existència entre allò que podria ser i el que finalment acaba sent. I en aquest interval de temps naixem, juguem, estudiem, treballem, estimem, vivim i morim. Realment, podem fer per voler ser? Hi ha d’altres persones que malviuen aquest espai de temps entre la possibilitat o probabilitat de ser o no ser. I solíem situar-les en països africans o asiàtics. Amb els anys, tots patim del mateix mal, visquis al sud o el nord. Els que creuen que les seves possibilitats de ser i de fer estan intactes és perquè com diu Mbougar Starr pensen que “un atzar no és altra cosa que un destí que ignorem”. No podem confiar en la sort. Sabem què ens espera si no actuem. Les grans potències polítiques i econòmiques han de decidir el nostre futur i el del nostre planeta? Si no volem col·lapsar com a espècie, tal com diu Eudald Carbonell, hem de ser nosaltres els propietaris de conjugar els verbs poder i ser.