Ulls de poeta

Sílvia Ardévol (@silviabliss a les xarxes) acaba de publicar un assaig líric i lluminós a La Isla de Siltolá: Eros y otros trazos –no parlem del Ramazzotti, sinó de l’altre, el grec. A la Sílvia no la podeu llegir ni al metro ni al vàter, perquè la seva literatura reclama els cinc sentits: “Eros convida a fer el salt dins la narrativa de l’altre [...]. Eros inaugura significats perquè fa que les paraules, cada vegada que s’hi barregen, reapareguin ufanoses i verges, disposades a voler dir moltes altres coses.” S’ha d’estar o molt despert o molt mamat, per llegir la Bliss. I això és meravellós, perquè els lectors exigents estem farts de literatura mastegada, de repetició soporífera, de presa de pèl a dosis homeopàtiques. La Sílvia és la punta de l’iceberg que destaca per forta. A Eros y otros trazos, s’hi reflexiona sobre erotisme, identitat, llibertat, intel·lectualitat, llenguatge, veritat i vida viscuda. La Sílvia entra en diàleg amb la diferència, hi topa amb delit. S’acara, deliciosa, amb allò que ens interpel·la i ens incomoda. Exalta una bellesa convergent amb el tràgic quotidià des d’una mirada poètica i alhora múltiple d’un jo mutant. L’Eros és la força que ho amalgama tot. És la pulsió d’amor de la caçadora de bellesa que és Ardévol. Som davant d’un llibre fragmentari, entre l’assaig i el dietari, farcit de lectures, converses, poemes i cites literàries des del posicionament obert d’un jo transmissor que ho glossa tot amb intensitat i que no pretén ser dogmàtic. Eros y otros trazos, un homenatge a la lectura i una celebració del fet de ser matèria i del lema-tatuatge de Paul Valéry: cal intentar viure.