Les Fires de la cultura popular

Al so de la música i al ritme de la gent, els carrers de Girona s’omplien fa uns dies de gegants i bestiari vinguts de diferents barris de la ciutat. Nervis i expectació a la plaça del Vi, on gent de totes les edats se les empescaven per trobar el seu lloc a l’arribada de la cercavila i a l’acte inaugural de Fires. Mainada a primera fila intentant no perdre pistonada i aprenent a trobar l’equilibri entre veure i deixar veure.

Tot plegat generant un espai de convivència i de lleure efímer on persones de diferents zones de la ciutat i d’edats ben diverses es trobaven per gaudir de la cultura popular. Participació comunitària a través d’uns valors, tradicions i costums, que passen de generació en generació per esdevenir patrimoni. I així ho han incentivat dia rere dia les diverses propostes culturals que s’han pogut viure a la ciutat durant aquestes Fires de Sant Narcís.

Es parla de la participació més alta dels darrers deu anys. Aviat és dit, i més encara si ens centrem en la cultura popular, sinònim d’autogestió, esforç, constància i entrebancs per garantir-ne la supervivència. Ingredient imprescindible per a la pluralitat i la cohesió social, eina de futur i de desenvolupament, aquests dies la cultura popular també ha esdevingut l’eix d’animació de moltes escoles i, de retruc, de llars gironines. Ho ha propiciat el context de Fires, la implicació del teixit educatiu i la genialitat d’Alegria és Festa Major, que, a través d’un pòster i de diferents propostes pedagògiques, ha sembrat estima per la cultura acostant la imatgeria festiva de Girona a la ciutadania.

Una forma més d’empoderar la mainada (i de retruc les seves famílies) i fer-la sentir part d’un col·lectiu, el que esdevé també el primer pas per sentir com a propi el lloc on es viu. El poder del teixit associatiu i la xarxa que es genera al seu voltant és innegable; n’és un clar exemple el sidral de concert espectacle que va muntar Germà Negre amb la complicitat de la Fal·lera Gironina, de la Mula Baba i dels Diables de l’Onyar per acomiadar les Fires.

Que tant de bo continuem trobant mil pretextos més per seguir reivindicant la cultura més enllà d’una festa puntual i que entre totes siguem capaces de garantir el relleu i la supervivència d’un teixit cultural que esdevé el signe d’identitat dels nostres dies.