He tret la llengua

L’endemà que Òmnium presentés la nova campanya Treu la llengua per promoure l’ús del català en tots els àmbits, començo el matí amb el propòsit d’usar la llengua materna en tots els quefers i de no deixar-me vèncer per la temptació de passar-me al castellà sota qualsevol circumstància. Òndia, justament avui tinc hora per anar a renovar-me el DNI. Quin bon dia que he triat per a tan elevat objectiu! El primer pas és anar a retratar-me en una d’aquelles botigues situades a unes passes de les oficines de la Policía Nacional. M’atén una dona d’origen sud-americà. Ella em parla en castellà i jo li parlo en català. Cap problema. Quan arribo a les dependències policials, em trobo un agent uniformat aparentment acostumat que se li adrecin en català. I després tracto amb un funcionari que es mostra amable i que fins i tot em dona conversa. Cadascú s’expressa en la seva llengua. Just abans de lliurar-me el nou DNI, em diu que em donarà una sorpresa. I per un moment penso: “Calla, que ara et parlarà en català.” Però no. M’informa que com que em falta un mes perquè em caduqui el document d’identitat estic exempta de pagar la taxa de 12 euros corresponent. I afegeix que amb aquests diners puc fer un bon esmorzar. Bé que me’l mereixo després d’haver complert amb èxit la missió.