Atraure parlants per salvar la llengua

Les crides d’alerta per la salut del català i el descens en l’ús social semblen haver mobilitzat la societat i esperonat el govern en la defensa de la supervivència de la llengua. Òmnium Cultural engega la campanya ‘Treu la llengua’ per atraure parlants joves i de col·lectius estratègics i dinàmics, i alhora mobilitza mig milió de parlants activistes que ajudaran a difondre el català en diversos àmbits, perquè cada cop prenem més consciència que la supervivència de la llengua dependrà també de l’actitud dels mateixos catalanoparlants. La Plataforma per la Llengua presenta una iniciativa en aquesta mateixa línia convocant un saló de ‘gaming’ en català. La indústria del videojoc és capdavantera al nostre país, i fins i tot bona part dels youtubers i influenciadors estatals són catalans, però sovint canvien de llengua cap al castellà cercant més difusió. De fet, excepte l’anglès, llengua en què es defineixen bona part d’aquests comportaments o activitats relacionats amb la tecnologia, la resta d’idiomes hi van a remolc i tots necessiten reivindicar-s’hi.

També l’administració comença a avaluar la possibilitat d’adoptar mesures més fermes en la seva política lingüística. Dues conselleries han avançat aquesta setmana la possibilitat que esdevingui obligatori per al personal sanitari del sistema públic l’acreditació del coneixement de la llengua, i que l’Estat incorpori el català en el programa de suport lingüístic vinculat a l’intercanvi d’estudiants europeus Erasmus. Serien passos necessaris per a l’enfortiment de la llengua, que actualment acredita xifres d’ús habitual del 35% dels catalans, però que entre els joves de la ciutat de Barcelona, per exemple, no supera el 25% i que en alguns districtes, com ara Nou Barris, només assoleix un 5%. El procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua ha exposat recentment 2.500 idees per millorar l’ús del català, i en aquesta línia s’han posat a treballar entitats i administració, i parlants... Fins i tot, caldria implicar-hi els qui el tenen i valoren com a segona llengua, ara amenaçada, perquè el català és cosa de tots.