La II República es diu Aurora

Si posam nom de dona a la Segona República, a Mallorca es dirà Aurora Picornell. Ella escenifica l’esperança i l’alliberament de les dones en un moment de la història massa recent. Han transcorregut 85 anys d’ençà que l’assassinaren. Fins ara, creien que els havien executades a la creu del cementeri de Porreres. Aquest novembre, el cos de Picornell va ser trobat a la fossa número 3 del cementiri de Son Coletes, a Manacor, juntament amb el de quatre dones més. Ella ha estat identificada. Els resultats de l’ADN de les altres dones encara no són concloents.

El governador civil de les Balears, Mateu Torres Bestard, va firmar la posada en llibertat d’Aurora Picornell, i les de Roger del Molinar (Catalina Flaquer i les filles Antònia i Maria Pascual Flaquer) i Belarmina González Rodríguez de la presó de Can Salas pel dissabte de Reis del 1937.

Aquell dissabte de Reis, la filla de Maria Pascual, Natàlia, i la d’Aurora Picornell, Octubrina, les varen anar a visitar. Els havien concedit un permís especial. Mai més les tornaren a veure.

Devers les 9 de la nit, un grup de falangistes les anaren a cercar per portar-les a la mort. Varen tocar la campaneta i les varen cridar: “Salgan que las piden.” Aurora es va acomiadar de les companyes. Era conscient que no li donaven la llibertat: “Em conduiran a la tàpia”, els digué.

Ara, gràcies als estudis realitzats per l’ostaarqueòloga Almudena García-Rubio, directora del projecte d’Aranzadi a Balears que desenvolupa el pla de fosses, sabem que la varen torturar i assassinar, han documentat tres orificis de projectil al crani d’Aurora Picornell. Aurora no va morir afusellada com havien pensat, va ser executada a trets de pistola.

Em dic Aina Vives, vaig néixer una nit de Reis, el 5 de gener del 1970. Estic a prop dels 53. Form part d’una generació que va viure el tardofranquisme; una època en què l’educació obligatòria era exclusivament en castellà; l’avortament, pecat mortal, i la violència de gènera no existia. Durant la Transició, a l’escola no ens parlaren de la Segona República, ni de la Guerra Civil, i encara menys del franquisme. Vam patir la censura pactada.

Quan demanava a la meva padrina Aina per la Guerra civil, bàsicament es limitava a contar el tiroteig que hi va haver a l’escalonada del Calvari, a Pollença, Mallorca, de quan l’exèrcit rebel va prendre Monti-Sion, l’edifici de l’ajuntament. Record, també, la frase amb la qual tancava la conversa: “Que mai més no torn”, i aquell silenci.

Els de la meva generació, fins i tot, podríem incloure els nostres pares i mares, els varen robar aquesta part de la història massa recent i és gràcies a la feina ingent dels historiadors i de les associacions com la de Memòria de Mallorca i, ara, del Govern balear, que a través de la secretaria autonòmica de Memòria Democràtica posen noms als cossos exhumats d’aquella atrocitat anomenada Guerra Civil i els fan entrega del certificat de víctimes del franquisme.

El dia de Tots Sants, a Mallorca varen tornar a alleugerir el dolor dels familiars de les víctimes i ho varen fer homenatjant Aurora Picornell. A la fi, han trobat la dona que ha esdevingut un símbol per a l’esquerra; feminista, antifeixista, pacifista.

L’any 34, Aurora va escriure: “Els feixistes es llançaran a l’assalt del poder i si, en moments decisius com els presents, estam dividits o actuam per separat, la nostra fi no serà altra que la dels nostres germans de classe d’Itàlia, Alemanya i Àustria.”

D’aquest escrit han passat 88 anys. Una guerra civil a Espanya i una Segona Guerra Mundial. Ara a Itàlia governa l’extrema dreta; a Espanya inauguren un monument a la legión i el batle de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, lloa el general colpista Millán-Astray; i a Mallorca el PP s’alia amb la ultradreta de Vox per evitar nomenar Aurora filla il·lustre de Palma.

[Ara que han trobat n’Aurora, ara més que mai, cal remarcar una frase que li ha estat atribuïda: “I les idees? Amb quines bales matareu les idees?”. Perquè, ara més que mai, els valors democràtics estan en franca decadència.]