El país de la ‘señorita Pepis’

La decisió del Servei Català de Trànsit i la secretaria d’Infraestructures del Ministeri de Transports de reduir la velocitat en alguns trams de l’autopista AP-7 és un missatge clar i alt: a Catalunya no podem tenir vies ràpides gratuïtes. Si les volem, les hem de pagar! Aquesta autopista, que en el moment de la seva construcció va ser innovadora perquè trencava el concepte radial de les comunicacions de l’Estat, a la llarga, s’havia de convertir en una via ràpida gratuïta que connectés l’eix mediterrani amb Europa. Encara no fa dos anys que es van alliberar els peatges i ja tenim les primeres mesures de contenció a causa de l’elevada sinistralitat pel trànsit creixent de transport de mercaderies. I una vegada més la carretera parla alt i clar: algú no ha fet els deures! I, ara, cinquanta anys després, el corredor ferroviari mediterrani continua sent un somni. Sigui perquè tenim una Generalitat entabanada, independentista, radical, o fleuma, l’Estat sempre té un motiu per deixar passar les oportunitats que poden fer de Catalunya un espai econòmicament competitiu. I ens ho diuen però no ho volem sentir: no podeu tenir vies ràpides gratuïtes, no podeu tenir una connexió ferroviària competent amb Europa. No podeu ser un país. Això sí que és tenir por!