Desordres públics, caos verbal

Qualsevol reforma del Codi Penal comporta el risc d’obrir una capsa de Pandora que acabi retallant més drets civils. La llei mordassa n’és un exemple clamorós: d’ençà de l’última modificació, ni tan sols pots mirar malament un policia pel carrer sense exposar-te a acabar emmanillat. Ara li toca el torn a la sedició, que si tot rutlla acabarà saltant de l’ordenament jurídic espanyol, però no necessàriament de les preocupacions de les quatre mil víctimes de la repressió. Tal com adverteix el catedràtic Jordi Nieva, el dret processal sempre és un exercici de creativitat interpretativa i, més enllà de la bona voluntat de la reforma, caldrà veure fins a quin punt els magistrats més conservadors estaran disposats a retorçar la suposada desjudicialització del Procés per convertir-la en una nova rejudicialització –provin de repetir-ho tres cops seguits en veu alta–. De moment, l’ampliació del delicte de desordres públics agreujats ja ha tingut l’efecte secundari de provocar caos verbal en Alejandro Fernández, president del Partit Popular a Catalunya, que ahir no desaprofitava l’ocasió de fer el ridícul a la televisió pública catalana. Segons Fernández, la decisió d’homologar el Codi Penal amb la resta d’Europa forma un totum revolutum de causa efecte amb l’augment de l’ocupació delinqüencial a Catalunya, amb la fuga d’empreses i amb el fet, per a ell incontestable, que fa cinc anys estàvem objectivament millor que ara. Tot i que saliva amb l’impuls que li pronostiquen les enquestes, Fernández és responsable del pitjor resultat dels populars en unes eleccions al Parlament, que van deixar-lo amb només tres diputats. Deu ser dura, la doble irrellevància: el PP d’en Feijóo no pinta res a les majories del Congreso i a la cambra catalana amb prou feines treuen el caparronet rere Vox. Potser per això Fernández ni tan sols s’adona que dient que fa cinc anys els catalans vivíem millor accepta que l’empitjorament ha estat gràcies al sistemàtic maltractament econòmic, jurídic i polític dels successius governs espanyols.