A la tres
Ser qui vols
Sentir que ets qui vols. Que estimes qui vols. O que vesteixes i t’expresses com vols. I que aquesta manera de sentir-te, d’estimar, de vestir i d’expressar-te no sigui jutjada ni rebutjada. Asseveracions indiscutibles en un món ideal i de purpurina. Però en aquesta realitat encotillada en què vivim, amarada de cànons imposats que entomem com un ramat, amb discriminacions de gènere que sobreviuen com les paparres i amb límits socials que ens encaixen des del minut u de la nostra vida, en aquest món que no és ideal ni de purpurina, sentir que ets qui vols, que estimes qui vols o que vesteixes i t’expresses com vols acaba sent en molts casos un acte d’empoderament màxim i de gran valentia. I pot costar d’entendre per a qui mai hagi hagut de fer el pas d’anar contra corrent per sentir-se bé amb si mateix.
Bé prou que hem evolucionat. I només faltaria que no hagués estat així! Però ens queda tant camp per córrer i tants drets per assolir que no ens podem permetre el luxe de fer-nos un bany d’autocomplaença. I encara menys ara, amb una ultradreta en clara puixança a Europa i arreu del món, que treu rèdits de la facilitat de conquerir terreny a còpia de missatges populistes, mentides i provocacions. És la tàctica de l’entitat Hazte Oír, que aquesta setmana va tornar a intentar passejar per Barcelona el bus transfòbic que fa campanya contra la llei trans. Objectiu frustrat pels Mossos. Però no serà el darrer intent d’aquests ultraconservadors per fer difusió del seu missatge d’odi.
La llei trans forma part d’una llarga lluita del col·lectiu LGTBIQ+ perquè tothom pugui sentir que és qui vol o que estima qui vol. Ve d’un camí complicat per assolir drets però també per fer entendre a la societat que no hi ha categories de gènere, sinó identitats, orientacions o expressions de tot tipus. I no només perquè s’entengui, sinó també perquè s’accepti. És a dir, diversitat en tota la plenitud del concepte. En aquest sentit, la llei trans segurament és millorable. Però ens ajuda a fer camí.