El voraviu
Veurem què és i si és
Per ara, “teatre, pur teatre. Falsedat ben assajada, estudiat simulacre”
Tinc la sensació que l’àvia Neus diria que amb la reforma penal anunciada hem fet Pasqua abans de Rams i hem repartit la pell d’un llop que encara corre. Tots, eh! Els que s’alegren que tindrem matèria primera per fer l’abric que necessitem. Els que sostenen que ja no hem de tenir més por de la fera ferotge. Els que criden que matant el llop hem trencat la cadena de depredació i l’ecosistema. Jo mateix. Pedro Sánchez fa un anunci i em ve al cap el record de la tonada de La Lupe. “Teatre, pur teatre. Falsedat ben assajada, estudiat simulacre.” És cert que ahir van presentar un text al Congrés. I què? Quantes lleis s’hi han quedat, en els tràmits? Quantes han sortit guerxes? Quantes hores de ribot hi passaran abans no surti? Quanta vaselina i paper de vidre? El temps de tramitació ningú l’escurça de tres o quatre mesos, i han triat un procediment abreujat. D’aquí a quatre mesos ja s’haurà aprovat el pressupost i veurem què és el que en surt, si és que en surt res, d’aquest castell de focs que dijous ens van avançar al vespre amb una entrevista amb Ferreras, a la Sexta, i que ahir va rematar el president Aragonès amb una convocatòria especial a la galeria gòtica del Palau. Sediciosos i sedicioses deixaran de ser-ho i es podran integrar en una nova banda que anomenaran “desordres públics agreujats”. Aquesta veta pla que donarà! I en quatre mesos de tramitació, el pressupost aprovat i a les portes de les municipals, la derogació pot convertir-se en un coulant de xocolata