Opinió

Raça humana

Pública, universal i de qualitat

El 2007 els experts avisaven que el sistema caminava cap a l’abisme. La rebaixa del finançament i el maltractament dels sanitaris anunciaven l’esclat d’una crisi en l’atenció primària que avui té l’epicentre a la Comunitat de Madrid. És la política ultraneoliberal del govern d’Ayuso, que, tot i gestionar la major renda per càpita de l’Estat, és el que ha retallat més en atenció primària i té oberts menys centres de salut per cada 100.000 habitants. Però fent una panoràmica de la situació sanitària de les diferents comunitats, ens trobem que el primer nivell assistencial, que és fonamental per prevenir les malalties i el col·lapse hospitalari, ha patit una gran davallada. El 2021 hi havia 136.344 metges treballant: el 31%, inscrits a l’atenció primària; el 59,5% eren especialistes, i un 9,5%, adscrits a urgències o emergències. Entre el 2018 i el 2021, el nombre de metges s’ha reduït quasi un 2%; d’aquest total, el descens més important ha estat en l’atenció primària. Si a això hi sumen que en els propers cinc anys es jubilaran més de 12.000 metges de família que difícilment trobaran relleu, no sorprèn l’explosió d’un sistema minvant i el personal sobrecarregat per condicions laborals i retributives insuficients que reclama decisions valentes i ràpides per poder salvar una de les columnes de l’estat del benestar. Cal més inversió: a Madrid, a Múrcia i a Catalunya la despesa sanitària del 2021 ha estat un 9% inferior a la del 2019. Ahir a Madrid 200.000 persones –o més– es van manifestar en defensa de la sanitat pública, universal i de qualitat. El millor i més sincer aplaudiment!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.