Sedició... empordanesa
Els canto que un grup d’amics ens hem proposat la independència de l’Empordà. Estem en el moment de globus sonda i els concilis els celebrem a cala Pelosa. I això de celebrar no és un dir: en paral·lel a les ponències, mentre un esganya el peix, l’altre esparraca les patates i aquell fa l’allioli. Com que quan no ens servim de cassola ho fem d’olla i da capo, no tenim cap pressa però és que estem encallats en aquest atzucac: la independència comarcal cal projectar-la només a l’Alt Empordà o també ha de contenir el Baix? Els essencialistes reclamen que només per a l’Alt perquè, denuncien, el Baix ja és poc més que el parc temàtic dels estiuejants pel canvi i un estat associat de Girona; altrament asseveren, on va imaginar Maragall el pastor i la sirena? En canvi, els que el nostre director en diu civetistes, intermediaris, equidistants, negociadors, ponts aeris, terceres vies, neoautonomistes i moderadors creuen que la independència del conjunt empordanès posaria oli a les relacions (?) entre Sant Feliu de Guíxols i Figueres; de més que el caràcter del Baix, amorosit pels comunistes amb masia, bronze i suquet estival, diluiria un pèl el tarannà feréstec dels veïns de Víctor Català, efecte col·lateral dels encreuaments de porcs domèstics amb senglars i dels ressons dels trabucs carlins de la veïna Garrotxa. Però vaja: segur que quan la comissió territorial concreti el full de ruta farem via. Per això la taula de negociació del simposi prenadalenc inclourà dos convidats clau del Baix: un, perquè les seves cançons de taverna estovin els hiperventilats Sabaters de la Plana; i l’altre, repòrter estat, perquè, per facilitar la digestió independentista, talli en juliana –tots de la mateixa mida i curts– els arguments polítics que es clouen en “No: la pregunta que m’havíeu de fer és etcètera”. Passat, doncs, el gual, el projecte preveu arribar a l’alliberament empordanès a través de les unanimitats que han de produir-se al llarg d’un procés d’innombrables costellades i –al Baix, acostumats als gustos de la capital– sarsueles; amb tot, i malgrat que ara l’Estat diu que s’ha desdit del calibre sediciós, haurem de ser prudents encara que puguem semblar traïdors: haurem d’estar pendents que una botifarrada no sigui vista com un desordre públic agreujat, i Bramon, de casual, i la senyora Gay, d’Aware Clothing, no es presentin amb els tancs per Santa Cristina d’Aro.
