Explicacions per evitar confusió

Es fa difícil saber quan seran les pròximes eleccions al Parlament. Els més optimistes, que disposen de boles de vidre, creuen que s’esgotarà la legislatura, un fet que no succeeix des de fa més d’una dècada. Això significaria que les eleccions serien el febrer del 2025. Els menys optimistes, per contra, situen els comicis fins i tot abans de les municipals del maig de l’any vinent. Consideren que no és possible tirar endavant cap projecte amb 33 diputats i amb una crispació permanent. Ningú ho sap. La lògica i la solitud parlamentària d’ERC indiquen que, en el cas que el govern pugui aprovar el pressupost, el president Aragonès allargui l’actual legislatura fins a finals de l’any vinent i encaixades fora de les municipals i les generals. Sense que el govern pugui aprovar el pressupost, i es vegi obligat a recórrer a la prorroga pressupostària, podria passar qualsevol cosa. Encara que els partits neguin l’existència d’intercanvis de cromos, l’anunci del PSOE i Podem sobre la derogació del delicte de sedició aplana el camí pressupostari. Després de l’anunci, el sentit comú fa pensar que ERC faciliti l’aprovació del pressupost general de l’Estat i, com a intercanvi, els socialistes i els comuns a Catalunya donin llum verd al pressupost català. No hi ha cap dubte que l’aprovació pressupostària a l’Estat i a Catalunya crearia confiança i estabilitat, que és allò que una majoria de ciutadans demanen a la classe política. Però tanmateix crea unes servituds i unes aliances polítiques que no s’avenen amb els compromisos d’investidura amb l’aliança de JxCat, ERC i la CUP del principi de la legislatura. Llavors, es desprenia per part de l’independentisme el tot o res. És a dir, amnistia i autodeterminació o res. Una part de l’independentisme ha virat. Un viratge sobre el qual calen moltes explicacions per fugir de malentesos. És possible que, després de l’experiència, Junqueras i el seu equip hagin vist i cregut que s’han d’utilitzar noves fórmules per aconseguir els seus objectius.