Trajectes del segle XIX

Fa més de vint anys que sentim a parlar de la mobilitat sostenible i de plans que impliquen tot un repte per connectar comarques que, si bé són a tocar per carretera, gaudeixen d’una xarxa de transport públic escassa o pràcticament inexistent. És el cas de les comarques del Vallès Occidental i el Baix Llobregat, una demanda històrica. Un exemple en són els trajectes que en vehicle propi tenen una durada d’entre 20 i 30 minuts, però que a la pràctica, en dies laborables, poden arribar a durar fins a una hora o hora i mitja a conseqüència de la congestió en hores punta, sobretot a primera hora del matí. Ara bé, malgastar hora i mitja al volant no és res si ho comparem amb l’actual ús del transport públic, ja que el mateix trajecte que hem fet en hora i mitja en vehicle privat ens pot costar dues hores i quart si apostem pel transport públic arribant a fer fins a tres transbordaments. La crisi del petroli, la crisi energètica i el canvi climàtic lligat amb les emissions dels combustibles haurien de ser raó suficient per destinar recursos i fons europeus a millorar realment la xarxa viària del transport públic en una zona on conviuen prop de dos milions de persones, alhora que permetria descongestionar el col·lapse en què està l’àrea metropolitana de Barcelona.