Una relectura del record

En el marc del Temporada Alta, Sílvia Subirós Mercader va estrenar La cuina dels homes, una pel·lícula que parteix de la troballa d’uns quants films que el seu avi va rodar en 8 mm al llarg de la seva vida. I de més coses, és clar. De les fotos recuperades dels àlbums, de la memòria que serven els qui van conèixer l’avi i l’àvia, dels objectes que van tocar, de la intimitat d’una família dedicada al món de la cuina. Cal advertir, abans de res, que Sílvia Subirós és neta de Josep Mercader i filla de Jaume Subirós. És a dir, pertany a una nissaga de cuiners de prestigi, que van renovar i revolucionar la cuina catalana i la van col·locar en un lloc de preeminència, i que han sabut mantenir la qualitat al més alt nivell. Sílvia Subirós té tres germans i tots tres han continuat amb la tradició i és aquí, de fet, on s’amaga el motiu principal de la cinta, el motor que fa néixer el documental. Per què jo no vaig entrar mai a la cuina? És la pregunta que sobrevola el document i que genera el discurs que hi podem percebre. Per què aquesta és una història d’homes en la qual les dones pràcticament no tenen veu? No hi ha una resposta única, tot i que és evident que la més explícita respon a un signe dels temps, dels dies en els quals l’alta gastronomia era un territori reservat als xefs.

La cuina dels homes és un excel·lent treball que no solament indaga en aquesta qüestió, sinó que també és un exercici molt sincer a la recerca d’una “relectura del record”. Entrem en la intimitat del fundador del Motel Empordà i de la seva família, amb alguna escena espectral, com ara la superposició de les imatges de dues filmacions, que configuren una fantasmagòrica estampa quotidiana; o amb detalls desconcertants, en l’entorn narratiu que configura Sílvia Subirós, quan de petita els Reis li porten una cuineta de joguina. Però també acaba essent el retrat d’una època i d’uns costums, a la recerca de “nous sentits per reinterpretar aquest espai privat”, com diu Subirós.