Fe i cultura

A vegades sembla que potser sí, que els miracles existeixen. Aquest que ve ara no ha fet que plogui quan i com cal ni ha guardat de tots els mals a ningú, però ha tocat la cultura, i tot allò que millori la cultura sempre l’entomem com un petit miracle. El cas és que l’any passat l’Arquebisbat de Tarragona va obligar el Bravium Teatre a abandonar de manera urgent l’edifici del Centre Catòlic de Reus, que la històrica companyia feia funcionar com a teatre des de feia algunes dècades, pels problemes estructurals que segons l’Església afectaven les instal·lacions. Un cop fort que va enfrontar el col·lectiu teatral i l’Arquebisbat. Fruit de la pressió social per aquest “desnonament” i “exili” del Bravium (tal com ho definia la mateixa entitat), van començar unes converses a tres bandes, amb la suma de l’Ajuntament. L’Arquebisbat sempre ha sostingut que la solució definitiva havia de ser un espai “on la fe i la cultura es donin la mà”. La fe mou muntanyes i la cultura ho mou tot. I avui ja tenim aquí el miracle: l’Ajuntament de Reus, la Diputació de Tarragona i la parròquia prioral de Sant Pere signaran dilluns vinent un acord per a la cessió de l’antic Centre Catòlic per un període de 99 anys, la seva rehabilitació (amb una inversió de 2,4 milions d’euros) i la reobertura com a espai escènic, que també preveu el retorn del Bravium. El nou teatre serà de gestió pública, que assumirà l’Institut Municipal Reus Cultura, i completarà el trípode amb els altres dos grans equipaments teatrals de Reus, el Fortuny i el Bartrina. Tinguem fe. I, sobretot, tinguem cultura.