Som 8.000.000.000
El títol va en xifres per il·lustrar la magnitud de l’impacte que tenen 8.000 milions d’habitants sobre el planeta Terra. Tots amb drets iguals en el món just que hem de continuar exigint i que queda tan allunyat de la majoria. Uns drets que, exercits com s’ha fet fins ara, sotmeten els recursos naturals a una pressió insostenible a mitjà termini. Els científics estan majoritàriament d’acord que la Terra és capaç de produir aliments per a tots els ciutadans i que erradicar la fam al món és tan simple com portar a terme polítiques de reequilibri efectives. L’altre gran consens de la comunitat científica és al voltant de la urgència en el relleu d’un model energètic que té les seves arrels en la revolució industrial de finals del segle XVIII. En una seu que no podia ser més mal triada com la luxosa Xarm al-Xeikh, a Egipte, la Cop27 no genera expectatives que l’acceptació de l’evidència del canvi climàtic es tradueixi en un canvi de rumb dràstic. Que els països rics puguin comprar drets d’emissions als països que són tan pobres que no poden ni contaminar és, a més d’un intent hipòcrita de rentar-se la consciència, disparar-se un tret al peu. L’agenda climàtica o serà mundial o no serà. Això ja no va de pagar més si es contamina més. Amb diners no s’afluixa la pressió sobre el planeta, però els causants de l’escalfament global –les grans potències, incloses la Xina i l’Índia– n’han pres consciència molt tard, atrapats entre el ‘lobby’ de les empreses energètiques i les tesis negacionistes del canvi climàtic, que fins ara s’han imposat.
Serem 9.000 milions d’aquí a 15 anys, el 2037. L’increment de la població mundial es desaccelera, la natalitat cau i Europa s’envelleix, però l’Índia superarà d’aquí a no res els 1.400 milions d’habitants de la Xina, amuntegats en un terç de la superfície del gegant oriental. Àfrica creix perquè, tot i que amb una cadència lenta, va incorporant millores en salut. Creure que la Terra assumirà estoicament 1.000 milions més de boques per alimentar, treballar i moure’s sense un replantejament profund del seu model de vida, és d’una irresponsabilitat intolerable.