A la tres
Per un català “mal” educat
Llegeixo amb certa tristesa i un pèl de ràbia que el govern de comuns i PSC de l’Ajuntament de Barcelona ha rebutjat prioritzar el català en els pregons de la Mercè tal com els demanava ERC. L’argument del regidor de Cultura, Jordi Martí, és d’aquells que corroboren per què a la capital catalana hi ha hagut un retrocés tan perillós de la nostra llengua. Martí, segons recullen els mitjans, assegura que acceptar la priorització significaria donar la raó a aquells que diuen que es vol “imposar” una llengua sobre una altra i que es podria estar “excloent” una part de la població. Més enllà de si el regidor es creu les seves pròpies paraules, que aquestes vinguin del representant d’una ciutat on les darreres estadístiques evidencien que el català és llengua estrangera en més d’un barri és de traca i mocador. Com pot ser que davant d’una situació d’emergència lingüística com la que té Barcelona es torni a caure en el parany de la “imposició” i de l’“exclusió” donant per bo un escenari que és mentida? Castellà i català a la Ciutat Comtal, i a bona part del país malauradament, no parteixen de la mateixa posició i, per tant, mai no poden ser tractats de la mateixa manera. No en farem pas res, de lamentar-nos perquè el català no es parla ni s’entén a casa seva si no es posen els mecanismes necessaris perquè aquesta realitat canviï. Tots els mecanismes, i no només aquells que omplen titulars i responen a interessos partidistes que sovint ni s’acaben aplicant.
Si el català està a l’UCI la seva recuperació ens afecta a tots, ja fem tard per trencar amb els estereotips de sempre que ens obliguen “per educació” a adreçar-nos als nouvinguts o a fer la publicitat en castellà perquè segur que així ens entén tothom. Menys educació imposada i més consciència que si no militem amb la llengua que ens és pròpia acabarem plorant la seva desaparició. Prioritzar el català en els actes culturals, esportius, socials i de tota mena no “imposa” res, només ajuda a equiparar, a igualar, a equilibrar. En una paraula, a sobreviure.