Filosofia Mr. Wonderful

No sé vostès, però jo em confesso farta d’aquesta filosofia Mr. Wonderful que s’ha imposat els darrers anys. Aquesta basada en el “Si vols, pots” que, després d’inundar bolis, imants, paraigües i agendes amb frases suposadament inspiradores i tons pastel, es propaga ara com la pólvora per les xarxes socials. Si vols, pots tenir una salut de ferro, una feina millor, guanyar més diners, una vida més tranquil·la, complir tots els teus somnis..., i així fins a l’infinit. I, darrere aquest catecisme suposadament optimista i positiu acompanyat de somriures, núvols i estrelles, el que trobem és una imposició d’una suposada felicitat com a estat constant i natural que només depèn d’un mateix. I si no estàs prou sa, content, alegre o les coses no et van bé, és perquè no t’hi estàs esforçant prou i és, per tant, culpa teva. Es tracta d’un pensament profundament individualista que oblida que les persones som nosaltres i les nostres circumstàncies. Si tens problemes a casa, a la feina o a la vida, difícilment es complirà el “Si pots somiar-ho, pots fer-ho” que llegeixo en una tassa guardada en un armari. L’actitud positiva pot ajudar, sempre i en tot cas, però, no ens enganyem, no paga factures a final de mes, ni canvia les hores de la jornada laboral o soluciona el darrer conflicte amb la família. Els experts coincideixen que aquest pensament màgic i simplista a la recerca de la perpètua felicitat acaba provocant l’efecte contrari: frustració i ansietat. Optimistes, sí; obsessionats, no. No hi ha miracles. Perquè “La vida és bonica (però complicada)”, que canten Els Pets. És això.