Fagoteràpia contra patògens

En llegir l’article d’I. Casellas sobre resistència bacteriana, caldria matisar que la investigació amb bacteriòfags no és nova: el georgià G. Eliava i el francès F. d’Hérelle van treballar fa cent anys en el camp de la fagoteràpia, fent servir virus paràsits de bacteris, amb l’avantatge sobre els antibiòtics que, si els bacteris es fan resistents, amb la coevolució els virus van mutant per poder continuar interactuant-ne i destruir-los. Als anys setanta uns metges van demanar un nou impuls a la bacteriofàgia terapèutica, que s’havia abandonat a Europa occidental (on es van tancar els laboratoris que produïen els virus), i si volien continuar els tractaments havien de recórrer a la importació de bacteriòfags de la Unió Soviètica, però aviat les autoritats europees van prohibir importar virus estrangers i van posar fi als tractaments. Ara sembla que la lògica resistència als antibiòtics potser faci renéixer l’experimentació i els tractaments amb virus bacteriòfags, que no ha desaparegut mai del tot: cal recordar que sempre ha funcionat a Tbilissi l’Institut Eliava de Bacteriofàgia.