El català mata

Ras i curt. No hi donin més voltes. Per més acords que prenguin no sé quines taules, per més voluntat de blindatges que proclamin, per més iniciatives que presentin a instàncies que saben impossibles, el primer que mortifica als espanyols del fet diferencial és la llengua, i és el primer que estan disposats a deixar als peus dels cavalls alguns catalans unionistes. Així ens va! Després de la parafernàlia que varen explicar-nos, com un fruit saborós del diàleg i de la taula, que hi hauria iniciatives per a la protecció i el foment del català, tornem a la realitat. Res de res. Caca de la vaca altre cop. Tampoc hi haurà català al Senat. Diferencial i espectacular aquesta vegada el raonament de la senadora socialista Eva Granados, encara que el rau-rau de la sedició i del sí és sí i tot el contrari li ha permès passar discretament. Granados està a l’altura d’aquell famós Suárez de l’inici de la transició per a qui el català per a algunes coses, sí, però com a llengua de ciència no l’hi veia; i a l’altura de la tennista Paula Badosa, que no sap si el català compta com a llengua que parla. Granados ja no desestima debatre en català al Senat pel cost de la traducció. Ho fa perquè el català, com el gallec i l’euskera, maten. Maten el debat, que, en canvi, en castellà és viu. I segons ella es necessita que sigui viu, el debat. El català al Senat mataria, segons la senadora, la immediatesa del parlamentarisme. Llamp me mati, que n’hi ha per matar-la!, diria l’àvia Neus.