Sánchez, el president de la sort

Pedro Sánchez disfruta fent-se fotografies amb mandataris de tot el món. Amb el president dels Estats Units, amb governants a Bali o, d’aquí uns dies, com a president de la Internacional Socialista. Fotos amb aires decisius als passadissos del Consell Europeu i als salons de l’Europa política. Sánchez agafa projecció internacional amb la perspectiva d’assolir en el segon semestre de l’any vinent la presidència europea de torn i amb l’aspiració d’obtenir en un futur la presidència de la Comissió Europea. En té l’oportunitat i fa bé d’expandir-se internacionalment veient com està el panorama espanyol. Núñez Feijóo està verd i no sembla que sigui la principal preocupació de Sánchez, com tampoc ho era Pablo Casado, malgrat que algunes enquestes assenyalen el PP, amb Vox, com a guanyador de les pròximes eleccions generals, un fet que dependrà més de l’evolució econòmica i de l’ocupació o dels resultats de les eleccions municipals i autonòmiques. Pedro Sánchez està abocat al món internacional. Fins i tot, en cas que Espanya la xuti bé, anirà a Qatar obviant la polèmica d’un mundial que se celebra en un país sense cap credibilitat. Sánchez està aprofitant totes les ocasions per fugir dels daltabaixos anomenats interns. Va donar poca importància al fet que el seu ministre de l’Interior no donés les explicacions oportunes dels dissortats fets de la tanca de Melilla. Ni tampoc li mereix un interès desmesurat el caos judicial, les repercussions de la supressió del delicte de sedició o la mesa de diàleg amb una ERC solitària al Parlament disposada aprovar-li el pressupost. A Sánchez també l’ha deixat de preocupar l’opinió dels barons del PSOE després que Barrionuevo afirmés que el GAL va existir i va actuar quan alguns dels actuals barons governaven Espanya. Sánchez, proclamat el president de la sort...